Avui fa onze anys, que vas començar a fer les maletes, avui 23 d’abril fa onze anys que van tenir la nostre última conversa. Avui fa 11 Sant Jordis que un dels meus referents més ferms va començar a esvair-se físicament. Avui fa onze anys que va començar a marcir-se la teva vida. Avui fa onze anys que vaig començar a fer-te sentir més fort el molt que t’estimo. Avui fa onze anys que vaig sentir per primer cop el que es trobar a faltar a una persona. Onze anys que sembla que va ser ahir, onze anys que ni un sol dia he deixar de pensar en tu. Onze anys que cada dia tinc una pregunta que fer-te. Onze anys que van aturar un rellotge massa aviat.
Ara em toca fer el paper que vas fer tu amb mi. Ara tinc la bonica missió de transmetre allò que tu em vas ensenyar, dintre meu hi ha la llavor que tu em vas deixar i que puc començar a sembrar en ells. Gràcies i mil gràcies, per enriquir-me, omplir-me de la teva saviesa. He aprés tot el que em vas ensenyar i allò que no vas fer. Llàstima que no tinguéssim més dies per compartir…
Maleït dia de Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada