La Creació

Et miro, i em sembla increïble. T’apropes a mi, i tinc una necessitat malaltissa d’abraçar-te.

Em parles i s’emmudeix el món, rius i m’alegres el cor. Penso molts cops al dia amb tú, i jo t’espio, et vigilo sense que te’n adonis.

Somio en sentir la dolçor dels teus llavis a les meves galtes, olorar-te el cabell, que ens agafem de la mà i passegem.

M’il·lusiona explicar-te coses algunes reals i d’altres fruit de la meva imaginació, confies cegament en mi i jo no vull defraudar-te.

Estic orgullós de tu, de nosaltres, del que ets i com ets i el que pots arribar a ser.

Tu omples els buits que hi ha al meu cor, ets la meva medicina.

Tingues sort a la vida, que les decepcions no t’apaguin, que et facin més forta, només així arribaràs allà on tu vulguis, i tingues en compte que et seguiré de ben a prop per si mai necessites una mà puguis trobar la meva.

T’estimo.