EL NAN MORTADELO

Hi havia una vegada en un país no massa llunyà on hi vivia un ésser minúscul i solitari. Era un esser extrany de caràcter reservat i més presumit que Sant Narcís. Aquest nan per tal de lluitar contra tota mena de complexos, es disfressava amb la facilitat que ho fa el personatge Mortadelo del fabulós vinyetista Francesc Ibañez. Era capaç de canviar de vida com Mortadelo de disfressa. I que pretenia? Doncs jo us ho diré: per tal de minimitzar els seus complexes volia ser el millor en la vida que s'inventava, i sabeu que? que no arribava a ser el millor, no, només es creaba un gegant de paper (molt ben elaborat i documentat, això si) que li permitia creure que era el millor, i s'ho repetia una vegada i altre vegada per autoconvencés. Però com a tot gegant de paper, quan arrivaba una mica de pluja o humitat, se li veia el llautó. Llavors es quan començava a crar una nova disfressa per tal d'inventar-se un nouu personatge que li permetria ofegar les seves mancances. I poder sempre presumir que ell havia estat el millor.

Ja us ho dic jo, una llegenda de fang. Pur egocentrisme i narcisisme.