En Johngi era un músic al que li agradava
tocar el violí.
Coneixia totes les notes, estava ben format musicalment, era capaç d’interpretar tot allò que li
demanava el director.
Agafava el violí, l’arquet i començava a fer
anar els dits de forma poc curosa, però efectiva, les notes sonaven.
Cada cop el director li exigia més, i ell
anava tensant les cordes del violí, anava afinant-les. Agafava l’afinador i
anava ajustant.
Quan tocava davant el director, enganyant-se a
si mateix, tocava les cançons més senzilles que ell havia creat, les de major
dificultat no tenia el valor de fer-les sonar davant el director, senpre
trobava una excusa.
Davant de la seva inseguretat Johngi, anava
tensant les cordes del violí, conscient o
no de que un dia les cordes es podrien
trencar. També actuava sobre els pels de l’arquet.
Tensava i tensava, pensant que era la solució
per que d’aquell violí sortís una melodia que agradés al director. Fins i tot
va haver un dia que observant l’arquet va veure que tenia uns quants pèls fets
malbé, va pensar que la culpa era de una de les cordes del violí. Va decidir treure una corda del violí, i a la
corda del costat li va donar una volta mes per tensar-la, de pas també li va
donar mitja volta de tensió a l’arquet.
Va començar a tocar amb més força i satisfet
de la seva decisió, fins que en un moment donat la corda es va trencar...
Com podia ser? Ell era bon músic, s’havia
quedat sense dues cordes i l’arquet estava en mal estat. Desitjava que el
director no es dónes comte que havia tret una corda, trencat un altre i fet
malbé l’arquet que feia sonar les cordes.
Pobre desgraciat.
Amic Johngi, als pèls de l’arquet se li posa
una resina que fa que fregui amb suavitat les cordes del violí, així s’obtenen
les notes desitjades i música agradable. Que de ben segur li agraden al
director.
Johngi, a l’instrument se’l cuida, se li posa
resina, es neteja. I si, també s’han de tensar les cordes, perquè amb el temps
sense voler s’afluixen, però s’ha de fer amb estima i amor. Si no el violí
sonarà, però mai ho farà bé i tingues en comte que el director se’n a dona.
El director acabarà triant al músic que estimi
l’instrument, no al que el faci sonar aparentment be.
