Aquell dia especial tant de primavera, no era més que una
metàfora del que anava a succeir.
Pluja i Fred…
Hauria d'haver estat un dia de primavera, un fantàstic, un preludi de coses bones, l'inici de un camí vertiginós i apassionant, però les coses van
anar així...
Ara i una mica massa tard, i sense por de fer massa mal puc dir que des de el minut zero, no vaig creure massa en aquesta primavera. Em costava creure que tires endavant, però el dia que em vas dir que anàveu a donar el pas, la teva cara tenia una llum especial, que mai abans havia vist... anàvem caminant cap al circ (quina ironia, recordes?. Llavors vaig creure en vosaltres, i pensava que m'equivocava, que només eren figuracions i interpretacions meves. Però mai ho vaig veure clar.
El meu gran error, t'ho hauria d'haver dit? només era la meva opinió, se que moltes altres vegades important per tu. Però el tema era delicat. Vaig pensar que poder m'equivocava, que no llegia bé. No tenia tota la informació i que les meves sospites no estaven bastant fonamentades.
Ara, et demano disculpes. Saps que no acostumo a callar, però en aquesta ocasió vaig fer-ho. Tenia por a fer-te mal. Ara i massa tard reconec que em vaig equivocar, si almenys haguéssim parlat, vaig faltar a la nostra sinceritat.
Només espero, que et vagi tot molt bé, no tinguis pressa, però no deixis de perseguir els teus objectius, com em parlat moltes vegades, l'important es córrer darrera la felicitat de un mateix.
Saps que admiro la teva valentia, no es fàcil. Saps prendre decisions, molta altre gent no te valor a fer cap pas.
Gràcies per compartir els grans moments, les nostres xerrades virtuals, em permeten buscar dins meu coses positives per intentar aportar-te positivitat i indirectament m'ajuden ami també.
Gràcies per saber escoltar.
Saps que sempre tindràs la meva mà estesa, tant per quan la necessitis, o quan la necessiti jo.
Per darrer cop... perdona els meus silencis, només van voler ser prudència.
.JPG)
El meu gran error, t'ho hauria d'haver dit? només era la meva opinió, se que moltes altres vegades important per tu. Però el tema era delicat. Vaig pensar que poder m'equivocava, que no llegia bé. No tenia tota la informació i que les meves sospites no estaven bastant fonamentades.
Ara, et demano disculpes. Saps que no acostumo a callar, però en aquesta ocasió vaig fer-ho. Tenia por a fer-te mal. Ara i massa tard reconec que em vaig equivocar, si almenys haguéssim parlat, vaig faltar a la nostra sinceritat.
Només espero, que et vagi tot molt bé, no tinguis pressa, però no deixis de perseguir els teus objectius, com em parlat moltes vegades, l'important es córrer darrera la felicitat de un mateix.
Saps que admiro la teva valentia, no es fàcil. Saps prendre decisions, molta altre gent no te valor a fer cap pas.
Gràcies per compartir els grans moments, les nostres xerrades virtuals, em permeten buscar dins meu coses positives per intentar aportar-te positivitat i indirectament m'ajuden ami també.
Gràcies per saber escoltar.
Saps que sempre tindràs la meva mà estesa, tant per quan la necessitis, o quan la necessiti jo.
Per darrer cop... perdona els meus silencis, només van voler ser prudència.
You'll never walk alone.
