RES A VEURE AMB LA POMA MOSSEGADA
Tot va començar quan el noi anomenat Jeremies, desprès de un dia esgotador de feina va decidir fer-se un homenatge. Així que sortint de la feina va dirigir-se cap a una d’aquestes hamburgueseries escombraria, que el consumisme i la irracionalitat ha posat al nostre abast.
Fent cua va adonar-se que al mateix local hi havia el seu cap endrapant-se un d’aquells megamenus, fent-li un senyal discret el convidava a seure a la mateixa taula,- buf quin rotllo vinc aquí per evadir-me de la meva 1/3 part de la vida diària i em trobo a aquest prepotent aquí!!! Va pensar en Jeremies.
Desprès de les salutacions de rigor, en Jeremies va començar a menjar, quan tot d’una va sonar-li el mòbil,l algú el trucava. En Jeremies va treure el seu Smatphone de la butxaca i va atendre la trucada. Va ser quan el seu cap, Màximus li va demanar el Smatphone per fer-hi una ullada. Ostres!!! Que xulo, i va bé? Va preguntar-li.
En Jeremies orgullós li va dir que n’estava molt content. En Màximus va replicar-li, doncs jo en vull un!!! La poma l’acabava de mossegar.
Durant les dues següents setmanes en Màximus va fer els impossibles per aconseguir un Smartphone millor que el del seu subordinat, evidentment una persona del seu estatus no podia tenir-ne un igual que el seu subordinat. En Màximus va fer-se portar un exemplar de l’estranger. En Màximus ja era feliç, ja tenia el seu exclusiu Smartphone.
En Màximus es va convertir en un adepte al Smatphone, va arribar a comprar-se un altre d’iguals característiques i quan va sortir el nou model, va voler ser uns dels primers en tenir-lo i com que era en Màximus ho va aconseguir. El verí de la poma li havia atrapat tot el cos, li corria per les arteries i les venes com si res.
En Màximus esperava a la mínima oportunitat per aconseguir més gadgets relacionats amb el seu Smartphone i com que era en Màximus ho aconseguia.
Fins i tot va arribar a comprar-se el Tablet-Pc amb pantalla tàctil, que era una replica del seu Smartphone. Era el tiu més feliç del món, suposo que evadia les seves frustracions sabent-se posseïdor de bens tant cobdiciats per altres, i en Màximus encara en volia més i mes, i ara l’ordinador, i el disc multimèdia i el Mp3 i segur que més endavant cauria en el portàtil. En Màximus anava omplint el cistell de pomes, desconeixent el verí que corria pel seu cos, però ell era un home feliç, creient-se important amb les seves adquicions.... El que pot arribar a fer la mossegada d’una poma.
